FAMÍLIES

Hola!

Avui volia reflexionar sobre el paper de les famílies. Aquesta setmana ha començat a venir un alumne nou de primer de primària. En el eu expedient acadèmic explica que sempre ha tingut moltes dificultats en totes les matèries, que sempre ha necessitat hores de reforç... a més a més, aquest alumne ve derivat d’un altre centre psicopedagògic que afirma que té dificultats típiques de la dislèxia.

El primer dia es va mantenir una reunió amb la mare del alumne per fer traspàs d’informació i mantenir un primer contacte. La mare afirmava que el seu fill tenia moltes dificultats, que de petit va prendre medicació però que el deixava molt adormit i li va treure. Seguidament la mare va començar a explicar tot un seguit de situacions incòmodes amb l’altre centre i va deixar clar el seu descontentament amb la professional que l’atenia aleshores.

A continuació es va fer passar a l’alumne. Curiosament, aquest, repetia totes les queixes i renecs de la mare. Sense parar atenció al què feia ni el perquè ho deia. Simplement era la repetició del discurs après. Aquest fet fa pensar i reflexionar sobre el condicionament que imposen algunes famílies, inconscientment, als seus fills, qui sense raonar més enllà repeteixen aquestes paraules i actuen d’acord amb el què senten sobre com són ells. Per aquest motiu és molt important ensenya als nostres alumnes a conèixer-se a ells mateixos i decidir sobre com volen actuar i perquè.